EDITORIAL
Quan es va reunir el consell de redacció d’ encesa literària per confeccionar aquest número i vam acordar dedicar el quadern central a les revolucions, el primer que em va venir a la memòria van ser uns versos d’Ángel González:
Te llaman porvenir
porque no vienes nunca.
Te llaman porvenir,
y esperan que tú llegues
como un animal manso
a comer en su mano.
Pero tú permaneces
agazapado no se sabe dónde.
Penso que no podem imaginar un demà sense mirar al passat: l’ahir —el nostre i el del lloc on vivim— sempre ens dóna claus identitàries, arrels del nostre ser i sentir convertides en l’equipatge amb el qual podem viatjar a l’avenir, o això creiem.
Així, el títol d’aquest editorial també és deutor d’un vers d’Ángel González, ja que no podem començar sense acabar l’inacabat, el que resta pendent, el que sembla oblidat i de sobte emergeix amb força insospitada. I moltes de les revolucions del passat han mort inacabades, i altres, més silencioses i invisibles, canvien el nostre món i les nostres vides sense ser conscients de les seves repercussions. D’això tracten els textos que componen el quadern central: de l’etimologia de la revolució, de la revolució científica i tecnològica, de la revolució en el model familiar, de la vida revolucionària i, també, de la Matemàtica de la Història.
Juan Jesús Aznar
Director d’encesa literària