Encesa Literària nº 3

EDITORIAL

Oblit són els seus noms

Si esto es vivir, morir no sé yo qué sería,

ni sé lo que persigo con ansia tan eterna.

   «Sigo en la sombra, lleno de luz; ¿existe el día?»

    Miguel Hernández

 Com haig d’escriure aquest editorial, si em fa mal cada paraula que escric. Seré capaç de reflectir a la pàgina impresa tot el sentiment que m’aclapara?

D’alguna manera sempre he sentit parlar de la guerra, de la mort que va deixar al seu pas. Sempre, a la taula de la meva infància, el meu pare em recordava la fam que havia passat, una fam que li devia haver calat fins al moll de l’ànima. Havien passat molts anys des del final de la Guerra Civil quan els meus ulls van veure la primera llum i, en canvi, les ferides d’aquella contesa estaven i continuen estant sempre obertes. Encara, tenim fam i set de justícia, de perdó i de reconciliació sense oblit

llegir més