Encesa Literària nº 3 - PDF

Preu de venda 7,00 €
Descompte
Foragitats
Descripció

EDITORIAL

Oblit són els seus noms

Si esto es vivir, morir no sé yo qué sería,

ni sé lo que persigo con ansia tan eterna.

   «Sigo en la sombra, lleno de luz; ¿existe el día?»

    Miguel Hernández

 Com haig d’escriure aquest editorial, si em fa mal cada paraula que escric. Seré capaç de reflectir a la pàgina impresa tot el sentiment que m’aclapara?

D’alguna manera sempre he sentit parlar de la guerra, de la mort que va deixar al seu pas. Sempre, a la taula de la meva infància, el meu pare em recordava la fam que havia passat, una fam que li devia haver calat fins al moll de l’ànima. Havien passat molts anys des del final de la Guerra Civil quan els meus ulls van veure la primera llum i, en canvi, les ferides d’aquella contesa estaven i continuen estant sempre obertes. Encara, tenim fam i set de justícia, de perdó i de reconciliació sense oblit.

Com haig d’escriure, si lluito contra les llàgrimes quan recordo una tarda a Argelers. Plovia a bots i barrals. Dipositàrem en un monument setanta roses blanques, en memòria dels setanta nens menors de deu anys que estaven enterrats al cementiri de la població. Eren nens exiliats. No van poder sobreviure al fred i a la fam. Allà, en aquell cementiri al costat del mar Mediterrani, aquells nens, que no van arribar a escriure la seva pròpia biografia, avui tenen la mateixa cara que els centenars, potser milers, de nens que moren diàriament en el que un dia va ser un mar de civilització i, avui, és un cementiri marí.

Avui, com ahir, milers, milions d’homes, dones i nens busquen asil, demanen refugi per tenir una oportunitat de viure sense por, sense angoixa, sense neguit, sense amenaça. Avui, com ahir, la por covarda aixeca murs de formigó, murs en les ments per enganyar-nos, creient-nos segurs darrere de les fronteres. I, avui, com ahir, hi ha persones solidàries que no saben res de murs ni de fronteres.

Fa setanta-vuit anys que aquest paisatge de l’Empordà va contemplar milers d’homes, dones i nens que fugien del seu país, que buscaven asil. Llavors, més enllà de la frontera, els van rebre amb por i van improvisar camps de concentració per acollir-los, camps com el que es va instal·lar a la platja d’Argelers, on els homes s’enterraven a la sorra perquè els fes d’abric contra el fred d’aquell mes de febrer de 1939. També, aquell any, la maternitat d’Elna va ser un acte d’amor solidari, que encara perdura.

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, hi va haver milions de desplaçats, milions d’exiliats, de deportats. Famílies que van emprendre el camí de l’èxode. Eren els supervivents d’una guerra tan ferament humana en la seva crueltat. Va acabar aquella guerra i, sense treva, en van començar d’altres. La Humanitat no ha deixat de guerrejar ni un sol minut. L’odi i el que el sosté, la por, continuen enfosquint la vida: Alep és un infern, víctima de l’estratègia bel·licista. Quant val una vida per als traficants de mort?

El «Quadern Central» d’aquest número 3 d’encesa literària l’hem dedicat als que, foragitats, pateixen l’oblit, als que el neguit persegueix com una ombra amarga. Aquestes pàgines estan plenes de paraules com a armes contra el desarrelament. Paraules que fan mal, però paraules lliures, solidàries, acollidores, escrites per noms propis per rescatar els noms que són oblit.

De testimonis, n’hi ha molts. En aquestes pàgines en recollim alguns, de persones anònimes que van escriure cartes o diaris per narrar la seva desgràcia i les seves esperances. Paraules que són part del fons històric del Museu Memorial de l’Exili (MUME). Paraules escrites per Jordi i Oriol Riba, fills de Carles Riba. Paraules que parlen en la llengua mare de l'argentina María Teresa Andruetto, per testimoniar l’insilio. I per buscar refugi, hi ha la creació literària de Montserrat Bastons. Finalment, un poema de Montserrat Castaño i una entrevista a Roser Rosés,  historia viva de l’esdevenir del temps. Memòria i veus que narren la història d’una nena que es van endur a la Unió Soviètica per salvar-la dels bombardejos de l’aviació feixista italiana sobre Barcelona; per ùltim, la reseña del llibre Las hogueras del Pertús, tanca aquest quadern.

Per esquivar el dolor, Pau Riba ens fa un retrat de Bob Dylan i Ramon Moreno ens recorda Leonard Cohen. Paraules de poetes que posen música als seus versos per buscar respostes en el vent i en el seu udol, per escoltar un al·leluia que ens doni pau.

El «Quadern d’Art» està dedicat a la memòria de Prim Fullà, a qui «allà on sigui ara, els altres morts del món li diuen Prim Fluvià, el mestre pintor de Sant Pere Pescador tocat pel vent, el riu i la marina».

La uruguaiana Circe Maia i el cubà Víctor Casaus són les veus poètiques que ens vénen d’Amèrica. Helena Vidal escriu versos sense fronteres. Montserrat Bastons és una veu poètica jove. I, per completar el «Quadern Literari», l’entrevista a Petros Màrkaris i els relats sobre l'èxode dels Halac il·luminen la situació actual dels sofriments causats per les guerres i per motius econòmics. Ramon Plandiura, Carles Mc Cragh i Carme Guil aporten unes narracions allunyades del tema del «Quadern Central» i hi donen varietat i creativitat.

Un punt i a part és l’assaig del poeta Lluís Freixas sobre el gènere en el llenguatge. El sexisme, potser, ens porta fins a l’extrem de la inversemblança.

Una gran notícia per a la cultura catalana ha estat l'elecció de l'hel·lenista Eusebi Ayensa com a membre de l'Acadèmia d'Atenes, el primer català en accedir a la institució cultural més important de Grècia. El seu discurs es va centrar en la figura de la ballarina Aurea de Sarrà, que va actuar amb gran èxit a Grècia l'any 1926. Ens plau publicar un resum d'aquell discurs d'ingrés del doctor Ayensa a l'Acadèmia d'Atenes.

Em preguntava, al principi d’aquest editorial, com havia d’escriure quan les paraules pesen tant. M’envolta i m’impedeix fugir i em dóna la llum la claredat d’uns testimonis, que dibuixen una tela moguda per la tramuntana, gronxada per les onades, per escriure sense parar a la sorra la nostra història de negacions que causa tants de plors.

            Juan Jesús Aznar

            Director de l'Encesa Literària

Publicat
1é semestre 2017
N. Pàgines
175
Idioma
Català
Castellà
Enquadernació
PDF