Amb una veu clara, serena i profundament humana, Juan Jesús Aznar converteix l'experiència personal en una meditació universal sobre el pas del temps i la fragilitat de l'ésser.
Els seus versos, sostinguts per una emoció continguda i una mirada lúcida, abracen el quotidià amb la saviesa de qui ha après a acceptar el trànsit inevitable dels dies. Hi ha en ells gratitud, melancolia i una fe tranquil·la en la paraula com a refugi enfront de la fugacitat.
Entre la tendresa i la reflexió, el poeta ens convida a acompanyar-lo en aquest recorregut vital on la memòria, l'amor i la consciència del final s'entrellacen per a recordar-nos que viure també és aprendre a acomiadar-se