Mozart i Salieri i les Petites tragèdies

Quan l'any 1830 el poeta A. S. Puixkin es dirigia a Moscou, on l’esperava la seva promesa, trobar tancada l’entrada a la ciutat per quarantena degut a una epidèmia de pesta i es va veure confinat durant  tota la tardor en la propietat familiar de Bóldino, al sud-est de Nijni Nóvgorod.

Aquella estada a Bóldino va resultar extraordinàriament productiva. Entre altres obres, allà va néixer un cicle de quatre miniatures teatrals, conegudes com a «Petites tragèdies»: Mozart i Salieri, El convidat de pedra, El festí en temps de pesta i El cavaller avar.

Es tracta de quatre obres  traduïdes al català per Helena Vidal, obres de contingut filosòfic i psicològic entorn de tipus literaris universals, en diàleg  amb les versions europees anteriors sobre el tema corresponent; el fil conductor és l’anàlisi d’una passió i l’enfrontament entre una figura paterna i una de filial.
 
L'enveja com a pulsió que acaba empenyent a l'assassinat; l'amor que provoca el trencament de les normes de comportament ètic imposades per la societat;  la rebel·lió, l'instint del risc, la provocació sacrílega; i l'avarícia que provoca la confrontació entre pare i fill... són les passions que suren a les pàgines d'aquestes «Petites tragèdies»
 
Més enllà de morals, filosofies i interpretacions, convidem el lector que es deixi seduir per l’elegància, la lleugeresa, el laconisme i la profunditat de reflexió que s’amaga al fons de les escenes i paraules aparentment més simples. Que, en definitiva, es deixi seduir per Puixkin.

Llegir fragment