Encesa Literària nº 4 -PDF

EDITORIAL

Quan es va reunir el consell de redacció d’ encesa literària per confeccionar aquest número i vam acordar dedicar el quadern central a les revolucions, el primer que em va venir a la memòria van ser uns versos d’Ángel González:

Te llaman porvenir

porque no vienes nunca.

Te llaman porvenir,

 y esperan que tú llegues

como un animal manso

a comer en su mano.

Pero tú permaneces

agazapado no se sabe dónde.

            Penso que no podem imaginar un demà sense mirar al passat: l’ahir —el nostre i el del lloc on vivim— sempre ens dóna claus identitàries, arrels del nostre ser i sentir convertides en l’equipatge amb el qual podem viatjar a l’avenir, o això creiem.

            Així, el títol d’aquest editorial també és deutor d’un vers d’Ángel González, ja que no podem començar sense acabar l’inacabat, el que resta pendent, el que sembla oblidat i de sobte emergeix amb força insospitada. I moltes de les revolucions del passat han mort inacabades, i altres, més silencioses i invisibles, canvien el nostre món i les nostres vides sense ser conscients de les seves repercussions. D’això tracten els textos que componen el quadern central: de l’etimologia de la revolució, de la revolució científica i tecnològica, de la revolució en el model familiar, de la vida revolucionària i, també, de la Matemàtica de la Història.

            Com sempre, les pàgines d’encesa literària s’il·lustren amb l’art de Fidel Aguilar, el mitificat i malaguanyat artista gironí, un escollit, mort prematurament. Un artista que va viure en un temps entre trist i il·lusionat, un temps de creació i destrucció, un temps d’avantguarda artística que Antoni Gaudí va definir com «la línia recta de l’home i la corba de Déu en harmonia».

            En el «Quadern de Música» el punk és el moviment musical que referencia la nostra societat dels anys setanta. El punk va cridar la seva protesta a Londres, i de la capital britànica es va estendre pels racons alternatius de les ciutats de mig món, una protesta que va ser assimilada per un statu quo voraç quan tracta d’engolir tot allò que el qüestiona.

            El «Quadern Literari» dóna la benvinguda a una veu jove, molt jove, la d’Amor Pomareda, una veu que se suma a les d’Iván Teruel, Vicenç Pagès Jordà, Montserrat Riba, Lluís Freixas, Luis Alberto de Cuenca o Josep Maria Sala-Valldaura, i la d’un aprenent de poeta, el nom del qual no he d’esmentar. Un «Quadern Literari» en el qual es narra l’experiència editorial de Gastón Sironi i el seu alè poètic ens recorda que la nostra editorial, Cal·lígraf, compleix cinc anys de vida, un lustre de lectures i lluita per la paraula impresa. Paraules que necessiten lectors crítics i llibreters que sàpiguen acompanyar els lectors en el camí de construir la seva pròpia biblioteca. Veus d’ara que s’agermanen amb la veu de l’escriptor polonès de finals del segle xix i principis del xx, Henryk Sienkiewicz.

            Lector, tens a les mans el número 4 d’una revista l’ambició més gran de la qual és ser llegida; la nostra, la dels que la fem possible, és sentir l’alè de la vostra lectura crítica i enriquidora.

            Juan Jesús Aznar

            Director d’encesa literària