En Una casa a Cadaqués Jaume Medina recull la crònica dels homenatges que, amb motiu del seixantè aniversari del poeta, es van retre a Carles Riba a Catalunya —a Cadaqués i a la Casa del Llibre de Barcelona—, a Espanya i a França, on li se li va concedir la Legió d’Honor, i que van tenir la culminació en l’obsequi d’una petita casa de pescadors a Cadaqués. Aquesta ofrena va ser un fet insòlit, en un país més donat als reconeixements simbòlics que no pas als materials, i encara més en aquell moment, en què el franquisme tenia anorreada la cultura i la llengua catalanes.
«Seguint l’exemple ètic i estètic de Carles Riba, una generació de joves escriptors va conrear les flors de la literatura en els marges aquells anys d’indignitat. I van voler deixar testimoni de l’afecte i el respecte que li tenien. La majoria d’aquells joves (Manent, Triadú, Garcés, Romero, Leveroni i Bofill i Ferro) es van reunir amb editors i amics el dia 30 d’agost del 1953 a Cadaqués. També s’hi van afegir uns quants madurs de relleu: Pla, Sagarra i Foix. Li tenien una admiració tan gran, al “mestre Riba”, que li van regalar una caseta del barri dels pescadors. Una casa blanca i senzilla, amb una terrasseta amb geranis, des d’on es veia el mar. La casa encara existeix i és al carrer de l’Amargura. Un nom que qualifica amb molta precisió la vivència d’aquell temps.»
Antoni Puigverd