Aquests apunts, a manera de diari, els inicià el poeta triestí Virgilio Giotti el dia 29 de gener del 1946, quan va deixar d'esperar que els seus fills, Paolo i Franco, que havien estat enviats de Rússia com a intèrprets de l’exèrcit italià durant la Segona Guerra Mundial, tornessin vius.
Claudio Magris, en l'escrit que complementa l'edició catalana dels Apunts inútils, diu:
«Virgilio Giotti és un dels poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d’una indestructible tendresa.»
Traduït per Anna Casassas