Els horitzontals i altres històries verticals
Carles McCragh torna, amb aquest llibre, al relat curt, barrejant amb mestria l’humor nostàlgic de «The Wax Museum», en què el jove protagonista passeja una Sofia Loren somiada pel seu pare, amb la intriga d’«Agadir la p’tite, la blanche», un magistral relat de sèrie negra.
Contes amb una càrrega important de denúncia contra les discriminacions o la violència militar, com «La filla de la reina dels blancs» o «La maledicció», s’intercalen amb un sorprenent relat situat a la Primera Guerra Mundial que ens descobreix la relació del pare de Schultz, el dibuixant de Snoopy, amb el Baró Roig, i «Els horitzontals», una ingènua premonició del moviment 15M escrita tres anys abans del naixement d’aquesta protesta.
Un pas cap el Nord-oest
El protaginista de la nova novel·la de Carles McCragh és un home senzill i, al mateix temps, complicat. Curiós, pessimista, tendre, afrancesat. Té bons sentiments i una certa rancúnia. Voldria fugir de tot el que l’envolta; fugir, com en un altre temps va fer l’explorador John Franklin, a qui diuen que físicament s’assembla, cercant un pas cap el Nord-oest, segurament cap a París, on somia que hi viu el fantasma del seu pare.
Si Paris no és cap festa, Girona, població que estima i malmira alhora, i per la qual no se sent en absolut estimat, és per a ell un lloc desolat i gèlid.
En aquest ajustament de comptes amb la vila on va néixer, amb alguns dels personatges i espectres que hi viuen, i amb ell mateix, somiarà sempre, com si fos una altra pel·lícula francesa en blanc i negre, en el final de l’escapada.
Però… ho aconseguirà? Trobarà algun lloc millor, o tot serà només un nou miratge.