Editorial
«Una és l'entrada de tots a la vida, i igual la sortida», aquestes paraules les va escriure el rei Salomó, en el llibre de la Saviesa. Tots ens gestem, durant nou mesos, al ventre d'una dona, des del seu interior, percebem els sons del món. Units, pel cordó umbilical, mare i fill es van transformant. La fisonomia femenina alberga la vida en el seu si, i aquest nou ser va aprenent, al foc de les seves entranyes, el camí del naixement a la llum de la vida. I, si això és així, si la biologia ha decidit que naixem de dona, per què la nostra història, la nostra literatura, la nostra ciència, la nostra història de l'art no s'ha escrit, també, en femení?
Juan Jesús Aznar
Director d’Encesa Literària