Encesa Literària nº 2.

EDITORIAL

En aquest moment vivim la història. Ben orgullosos podran estar els qui la redueixin a paraules. Sabran que una línia de la seva dissertació encobreix sofriments?”

                                                     Hélène Berr

Des de mitjan segle xv, se celebra el dia de Sant Jordi a Catalunya. Un cavaller muntat en un cavall blanc derrota  un drac, és a dir, el bé venç el mal, el bé del coneixement venç el mal de la ignorància. Del nostre cavaller, n’han cantat la gesta joglars i trobadors, poetes i escriptors; l’han representat pintors i escultors i, cada 23 d’abril, homes i dones passegen amb les roses i els llibres pels carrers i les places. En els nostres dies, sant Jordi lluita contra el drac que ataca la cultura i, de la mateixa manera que a l’època medieval, homes i dones, grans i petits, surten al carrer armats amb una rosa vermella i un llibre. La rosa vermella és la passió per saber, per conèixer, per llegir —que sigui una—, simbolitza la fidelitat a la Cultura —que sempre és una, per molt que se la vulgui parcel·lar—; i l’espiga que l’envolta és la fertilitat, que sempre dóna els seus fruits als que cultiven el seu esperit.

El 1935, Manuel Altolaguirre va demanar a Pablo Neruda que fos el director d’una revista literària; la va anomenar Caballo Verde i se’n van editar cinc números, l’últim dels quals havia de sortir el 19 de juliol de 1936; aquell dia, però, «se llenó de pólvora la calle. Un general desconocido, llamado Francisco Franco, se había rebelado contra la República en su guarnición de África» (Pablo Neruda, Confieso que he vivido).  El carrer es va omplir de pólvora. La nostra barca inicial se’ns ha convertit en un gall verd, galopa per recordar aquell temps de sotsobre en el qual tanta llum i bellesa van posar els poetes, i gall, en comptes de cavall, que escataina, per simbolitzar l’esperit i l’ànima que ens mouen a encendre aquesta llum de la cultura en temps de tenebra.

Leer más