Editorial
EL LLOC DE LA MEMÒRIA
Qui era son principi? Què vol dir?
Amb l’alè del meu cor ¿qui la concerta
i li conserva el resplendir?
És pura i sense nom, ella és deserta.
Josep Sebastià Pons
Quant de temps viu un home? La nostra memòria tendeix a l’oblit, a deixar en un racó del nostre cervell aquells dies en què construïm el que som. Per construir-nos necessitem una infinitat de materials, ens fem diàriament. Tots necessitem les paraules. Hi ha paraules que escrivim a l’aire, pensaments en veu alta o amb la veu interior amb la qual parlem sols; paraules, pensaments, propòsits que la memòria guarda en el seu Big Data particular.