La vida de les abelles

Maurice Maeterlinck dedica esta obra a las abejas, que conoce, aprecia y admira. A partir de la experiencia como apicultor y de la lectura de los estudios publicados finos entonces, describe la vida con la mirada y el estilo de un poeta.

A lo largo del libro, traducido al catalán por Lourdes Godoy seguimos la actividad de una colmena a través del paso de las estaciones: la construcción, la organización del trabajo, el papel de la reina, de las obreras y de los machos, la fecundación, el nacimiento de nuevas abejas, la producción de miel y del nuevo enjambre.

Más de cien años después de la primera publicación y con traducciones a numerosas lenguas, La vida de las abejas ha debenido un clásico.

«Les abelles donen la mel i la cera aromàtica a l’home que les cuida; però el que potser val més que la mel i la cera és que elles atrauen la seva atenció sobre l’alegria del juny, que li fan tastar l’harmonia dels mesos més bonics, que tots els esdeveniments en què estan involucrades es relacionen amb els cels purs, amb la festa de les flors, amb les hores més felices de l’any. Elles són l’ànima de l’estiu, el rellotge dels minuts d’abundància, l’ala diligent dels perfums que brollen, la intel·ligència dels rajos que planen, el murmuri de les clarors que s’estremeixen, el cant de l’atmosfera que s’estira i es calma, i el seu vol és el signe visible, la nota convençuda i musical de les petites joies innombrables que neixen de la calor i viuen dins la llum. Elles fan comprendre la veu més íntima de les hores bones de la natura. Per a qui les ha conegudes, per a qui les ha estimades, un estiu sense abelles sembla tan malaurat i tan imperfecte com si no hi hagués ni ocells ni flors.»

Leer fragmento