Encesa Literària nº 2.

Preu de venda 10,00 €
Descompte
Maria Àngels Anglada i el violinista d'Auschwitz
Descripció

EDITORIAL

En aquest moment vivim la història. Ben orgullosos podran estar els qui la redueixin a paraules. Sabran que una línia de la seva dissertació encobreix sofriments?”

                                                     Hélène Berr

Des de mitjan segle xv, se celebra el dia de Sant Jordi a Catalunya. Un cavaller muntat en un cavall blanc derrota  un drac, és a dir, el bé venç el mal, el bé del coneixement venç el mal de la ignorància. Del nostre cavaller, n’han cantat la gesta joglars i trobadors, poetes i escriptors; l’han representat pintors i escultors i, cada 23 d’abril, homes i dones passegen amb les roses i els llibres pels carrers i les places. En els nostres dies, sant Jordi lluita contra el drac que ataca la cultura i, de la mateixa manera que a l’època medieval, homes i dones, grans i petits, surten al carrer armats amb una rosa vermella i un llibre. La rosa vermella és la passió per saber, per conèixer, per llegir —que sigui una—, simbolitza la fidelitat a la Cultura —que sempre és una, per molt que se la vulgui parcel·lar—; i l’espiga que l’envolta és la fertilitat, que sempre dóna els seus fruits als que cultiven el seu esperit.

El 1935, Manuel Altolaguirre va demanar a Pablo Neruda que fos el director d’una revista literària; la va anomenar Caballo Verde i se’n van editar cinc números, l’últim dels quals havia de sortir el 19 de juliol de 1936; aquell dia, però, «se llenó de pólvora la calle. Un general desconocido, llamado Francisco Franco, se había rebelado contra la República en su guarnición de África» (Pablo Neruda, Confieso que he vivido).  El carrer es va omplir de pólvora. La nostra barca inicial se’ns ha convertit en un gall verd, galopa per recordar aquell temps de sotsobre en el qual tanta llum i bellesa van posar els poetes, i gall, en comptes de cavall, que escataina, per simbolitzar l’esperit i l’ànima que ens mouen a encendre aquesta llum de la cultura en temps de tenebra.

La poetessa Maria Àngels Anglada va morir el dia de Sant Jordi de 1999. Disset anys després, encesa literària li dedica el quadern central, en un any i en un dia en què, també, es commemoren els quatre-cents anys de la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare. Aquest quadern central ha estat coordinat per Anna Maria Velaz, que ha traduït del francès original al català la correspondència inèdita entre Jacques Stroumsa i Maria Àngels Anglada, i que és l’autora, a més, dels articles que introdueixen l’epistolari i el poema «Làpida i Afrodita». El quadern es completa amb la conferència que Jacques Stroumsa va pronunciar a Figueres, un artícle de Mariàngela Villalonga sobre la poesia angladiana i una conversa entre Rosa Geli Anglada i Jaume Torrent.


Continuem el nostre viatge a l’Ítaca literària per aturar-nos a l’inici del documentat pròleg que Eusebi Ayensa ha escrit per a la nova edició en català de la poesia de Konstandinos P. Kavafis, una reedició dels poemes que va traduir Carles Riba. Sobre aquesta traducció, Josep Pla va escriure: Si ara em preguntessin quina és la millor traducció que s’ha fet de les poesies de Kavafis en una llengua estrangera, diria, naturalment, que, tot i no ser, ni de bon tros, completa, és la de Carles Riba.

La recent mort de la gran llatinista gironina Dolors Condom mereix un sentit homenatge per part del mateix Eusebi Ayensa.

El camí és llarg, i l’estela del poeta alexandrí ens porta a llegir el text de Joan Manuel Soldevilla, «La Mancha era una fiesta», per acostar-nos a les platges de Barcino i sentir, en la veu de Don Quijote, el que allí li passa: «¡Aquí fue Troya! ¡Aquí mi desdicha, y no mi cobardía, se llevó mis alcanzadas glorias, aquí usó la fortuna conmigo de sus vueltas y revueltas, aquí se oscurecieron mis hazañas, aquí finalmente cayó mi ventura para jamás levantarse!». «Metafísico estáis», em diu Babieca, transmutat en consciència, i, com Rocinante, li responc: «És que no havia llegit Miquel Pairolí  fins que Lluís Freixas me’l va fer conèixer». Precisament, Lluís Freixas és l’autor del text que ens dóna a conèixer l’obra de Miquel Pairolí (Quart, 1955-2011), amb unes paraules dirigides a l’amic que fa cinc anys se’n va anar al limbe de les lletres per escriure-hi nous dietaris.

En el camp de la creació literària, tenim un relat breu de Nil Ventós i Coromines i un altre relat del escriptor sicilià Giovanni Verga en traducció d’Anna Casassas. I, com que parlem de creació, tanquem aquest apartat amb una conversa amb Ferran Adrià.

 El «Quadern de l’Art» està dedicat a l’exposició «Exilis. Llibre d’artista», que avança el tema de l’exili que tractarem àmpliament en el proper número d’encesa literària. Francesc Carbonell ha escrit un text que agermana l’èxode del 1939 amb l’èxode d’aquest temps nostre: A Lesbos, “on l’administració europea no fa la seva feina”, només el poble segueix salvant el poble, es diu al reportatge. Com l’any 1939, altra vegada els governs europeus —entre els quals l’espanyol, de manera molt destacada— es desentenen de les seves responsabilitats, amb excuses de mal pagador i un egoisme i una gasiveria abominables. Conscient que les seves paraules necessiten anar acompanyades, l’autor cita les paraules que Arcadi Oliveres va escriure per al catàleg de l’exposició «Exilis. Llibre d’artista»:Dolor i esperança acompanyaran sempre qualsevol exili. El moviment de persones en un món globalitzat sembla inevitable i fins i tot convenient, però sempre amb el condicionant de la llibertat. Exili i migració són moviments obligats per sistemes econòmics i polítics dominants que, a aquestes alçades del segle xxi, resulten inacceptables i davant dels quals s’ha de lluitar amb tota la força possible, individualment i col·lectiva.

Finalment, al «Quadern de Música», David Bowie i els Beatles són recordats paraula a paraula per Ramon Moreno i Josep Maria Francino.

Aquesta encesa literària és deutora de totes les persones que fan possible que el gall ens desperti en cada número per convertir el somni en una realitat.

              Juan Jesús Aznar

              Director d’encesa literària

Publicat
Maig 2016
Mides
17,00 x 24,00 cm
N. Pàgines
150
Idioma
Castellà
Català
Enquadernació
Tapa tova