Silencis d'arena nua...

L’amor i l’erotisme conflueixen a Silencis d’arena nua..., un poemari en el qual s’hi entrellacen dues veus poètiques la de Lluís S. Bosch i la de Ernest Pibernat que comparteixen les mateixes inquietuds i emocions. Sovint els silencis expressen de manera preclara els sentiments més profunds i els mots ens evoquen paisatges íntims, propers, tossudament volguts, tacats, i a voltes, d’un deix eròtic, amable i sensual. 
L’alba, la nit i el mar són l’univers on s’emmarca aquesta aventura lírica que es pot llegir com un cançoner amorós, reflex d’experiències íntimes bastides a través d’un joc de miralls calidoscòpics. Així mateix, "Silencis d’arena nua..." ens convida al joc lingüístic mitjançant un seguit de mots, remarcats de manera expressa, i que acaben confegint la composició final escrita a quatre mans.
Els poemes es relliguen amb les il·lustracions de Sara Salip que ens remeten a la temptació, al desig, a l’amor entès no només com un sentiment, sinó com un pecat silenciat, dolç i voluble en què la poma esdevé el mirall de les paraules.

Llegir fragment