Mirmanda i el Tapís de la Creació

Marc Grijalvo novel·la la croada contra el regne d’Aragó, liderada per Felip III, rei de França, que tingué un impacte brutal en terres catalanes. L’experiència dels personatges, en un context tan bel·licós, es desplaça per escenaris en què adquireixen especial rellevància els valors més reivindicats per uns joves intrèpids: l’amistat, la lleialtat i, especialment, l’esperit de superació en les aventures més inversemblants.

Al llarg de tot aquest recorregut —no exempt de perills innombrables i sorpreses tan gratificants com increïbles— un ésser mitològic esdevé company imprescindible per garantir l’èxit de la missió a què estan dedicats en cos i ànima els protagonistes. No es tracta d’una empresa gens fàcil: cal arriscar-s’hi, i molt! Els perills són constants, sovint aparentment insuperables, i no sembla que siguin el que realment demostren ser: greus entrebancs per passar a l’estadi següent i mantenir viva l’esperança d’arribar a l’endemà per continuar batallant.

Perquè es tracta d’això: una batalla rere l’altra, un ensurt i una respiració pausada, una satisfacció i una decepció, una esperança i un desassossec, unes llàgrimes i un devessall de sang, un munt de saviesa i un gavadal d’ignorància...

 Al cap i a la fi,  tot plegat esdevé necessari per poder arribar a MIRMANDA.

LLegir un fragment