Cap imatge assignada

Encesa Literària nº 10 -PDF

ISBN: 2462-2567
Preu de venda 7,00 €
Descompte
Parlen les editorials
Descripció

           

 

      

            riente y pura, libre,

            como la nube, el agua,

            como el aire y la luz,

            como el ojo vagando por la tierra,

            como yo, si me olvido.

           

            Palabra, una palabra,

            la última y primera,

            la que callamos siempre,

            la que siempre decimos,

            sacramento y ceniza.

 

Entenem la vida, les seves com i els seus per què a través de la paraula. En altres ocasions, és una imatge la que ens ajuda a percebre aquesta realitat que no podem expressar a viva veu o per escrit, necessitem una imatge, una música perquè l'emoció ens estremeixi. Així, en el quadern de música les paraules busquen la seva melodia i en el quadern d'art intentem descriure, amb paraules, la bellesa d'una imatge.
            Encesa, és un instrument de la veu i la imaginació que un dia, davant el vent de tramuntana, va decidir que les seves diferents portades tindrien un gall protector enfrontant-se a l'odissea de la cerca de lectors entre les lluminoses biblioteques o en els prestatges de les llibreries o, de manera més directa, buscant lectors que s’hi subscriguin.
            Editar una revista o un llibre és una heroïcitat, ara i sempre. El vocable editor procedeix del llatí i el seu verb, edere, significa ‘produir’, ‘fer conèixer’, ‘treure a la llum’ i després ‘publicar’. Els editors, els petits editors per ser més exactes, donen a la llum els llibres que, molt sovint, els editors industrials rebutgen perquè no són comercials. No vull dir amb això que no facin falta editors industrials que fabriquin autors supervendes que de vegades incorporen nous lectors en l’àmbit de la lectura, ara bé, els petits editors que busquen autors ignots, oblidats o gojosament nous, contribueixen a la cultura del llibre. Per això, en aquest exemplar número deu hem donat la paraula als editors que fan una labor imprescindible en la creació de la cultura. Edere, donar a la llum veus a les quals se'ls nega la paraula impresa. Buscar, descobrir i sobretot, sentir la passió de llegir i viure en els secrets dels futurs llibres, encara no impresos. Publicar segons el criteri de l'editor, i també, errar i no publicar a un autor a qui rebutjar l’obra podria ser certament injust..
            Les paraules, en el quadern de música, han intentat acostar la vida i obra de Beethoven com un retut homenatge al sord genial, del qual es compleixen dos-cents cinquanta anys del naixement.
            I, en el quadern literari, hem demanat a autors que han publicat en números anteriors, i hem convidat nous escriptors i assagistes, que ens il·luminin amb les seves paraules. El nombre de caràcters de la revista té un límit que no podem excedir, aquest és el motiu essencial que ens porta a deixar per a altres números textos i per tant autors, que ara no hi han tingut cabuda.
            La felicitat de llegir la vull transmetre amb el que vaig sentir llegint el poemari Marinero en tierra: era un dia de tramuntana, vaig caminar fins a l’ermita de Sant Onofre i em vaig asseure a contemplar la badia de Roses. Vaig agafar el llibre que duia i amb els ulls plens de mar, arrecerat  del vent, vaig començar a llegir els versos de Rafael Alberti. Els havia llegit moltes vegades i em van semblar nous, com acabats d’escriure per descriure aquell moment d’un món en què era jo tot sol. Allà, en la meva solitud, hi havia tota la mar. Allà, tota la mar bressolada pel vent i, dins d’una onada, una sola onada besant la llunyana sorra de la badia, en la qual cabia tota la mar. El nostre petit llaüt, d’aquest desè número, té l’ambició de compartir les paraules que l’impregnen, tota la bellesa de la cultura, la seva melodia, la mirada a l’art i, també, compartir la seva harmonia.

Publicat
2ón semestre 2020
Mides
17,00 x 24,00 cm
Enquadernació
PDF
N. Pàgines
187
Idioma
Català
Castellà