EDITORIAL
Ara ja no falta ningú
Els anys més tendres de la meva infància, de la literatura amb imatges en dèiem tebeos. Després, amb el pas del temps, algú enfilat a un pal major va decidir que, de les aventures del Capitán Trueno, de Jabato, d’Astèrix i, sí, de Tintín, se n’havia de dir còmic. Potser va ser Mafalda o potser el Corto Maltès o l’harmonia entre el llenguatge de la historieta i el cinema els que afavoriren que la novel·la gràfica reinterpretés la literatura de Paul Auster.