Encesa Literària nº 6 -PDF

Preu de venda 7,00 €
Descompte
Víctor Català
Descripció

Editorial

«Una és l'entrada de tots a la vida, i igual la sortida», aquestes paraules les va escriure el rei Salomó, en el llibre de la Saviesa. Tots ens gestem, durant nou mesos, al ventre d'una dona, des del seu interior, percebem els sons del món. Units, pel cordó umbilical, mare i fill es van transformant. La fisonomia femenina alberga la vida en el seu si, i aquest nou ser va aprenent, al foc de les seves entranyes, el camí del naixement a la llum de la vida. I, si això és així, si la biologia ha decidit que naixem de dona, per què la nostra història, la nostra literatura, la nostra ciència, la nostra història de l'art no s'ha escrit, també, en femení?


            En el contracte social, Jean Jacques Rousseau escriu: «L'home ha nascut lliure i a tot arreu es troba amb cadenes», unes cadenes pesades que arrossegaven o arrosseguen encara les dones. No obstant això, en la història humana sempre hi ha hagut excepcions i dones excepcionals que han escrit pàgines als annals de l'esdevenir humà. Potser, ara que es comença a donar nom a aquest període de vida al planeta Terra com l'era de l’antropocè, s'il·luminin els dies amb societats humanes, és a dir, igualitàries, en les quals dones i els homes tinguin els mateixos drets i deures, les mateixes oportunitats de viure en igualtat, de despertar conscients a la llum del món, a la claredat de l'ésser, fins a sentir la vida, el seu magisteri, en l'esdevenir dels dies.
            Després de les pàgines d'aquest editorial, obrim el número 6 d'Encesa Literària amb la imatge de la Biblioteca de l'Escala i les paraules de Lídia Solés i Poch sobre aquest temple dels llibres. D'aquí, en passar les pàgines, ens trobem amb el Quadern Central, aquesta vegada dedicat a Caterina Albert, l'escriptora que va guanyar els Jocs Florals de la ciutat d'Olot, el 1898, amb el relat L'infanticidi i que va escandalitzar una part de la societat conservadora de l'època, potser, per això, l'autora de Solitud va decidir adoptar el pseudònim de Víctor Català. En aquest quadern, Irene Muñoz indaga en l’Epistolari de Víctor Català; Pep Vila ens comenta detalls de l'edició de bibliòfil de Solitud; Enric Tubert ens descobreix una faceta menys coneguda de Caterina Albert, la de pintora. Finalment, Lluís Freixes ens parla d'aquesta «cambra» pròpia de tantes dones que van ocultar el seu veritable ser amb noms masculins, aquesta habitació en la qual va habitar Víctor Català.
            Els dits posats a la revista passen les pàgines fins a portar la nostra mirada al Quadern d'Art, on Mariona Seguranyes fa una glossa del Museu de Cadaqués, de la seva història, d'una col·lecció que conté 320 obres amb les quals es pot dissertar d'una part essencial de la història de l'art del segle xx.
            La partitura del Quadern de Música és coral i es deté en un any màgic per a la música, el 1968, aquell any inoblidable en el qual es van gravar tants discos que, d'una manera o altra, han estat i són part de la banda sonora de moltes de les nostres vides.
            Al ritme dels instruments de percussió, passem pàgina i la nostra mirada lectora intenta captar el ritme i la cadència poètica de tres poetes que ens reciten, des de la Còrdova argentina, els seus versos amb el vent de fons i les paraules introductòries de Gastón Sironi, el seu editor. Amor Pomareda, des de la seva finestra retrata l'última dels Trastàmara amb una carta a Venus. Ariel Halac, un altre escriptor cordovès argentí, dedica els seus relats a Marguerite Dures (1944), Gabriel García Márquez (Les plagues) i al poble de Víctor Català, l'Escala (El poble al migdia). Jaume Medina i Joan Armangué glossen, en els seus assajos, les figures de Carles Riba i de Rafel Ramis, respectivament. El primer, l'intel·lectual i poeta català, mentre que el segon retrata un catalanista, republicà i maçó, un home de valors i ideals. Un altre assaig més, el de David Paloma, aquesta vegada, dedicat a la figura de Pompeu i Fabra. He deixat per al final el bell relat de Carles Mc Crafh dedicat a Mariannina, aquesta poeta italiana l'esquinçament de la qual trobem en el seu alè poètic: «Què em val l'enginy, el cor i l'art, si perdent-te cada cel vaig perdre?»
            Encara més pàgines dedicades a la literatura, en aquest cas, Encesa Literària publica els contes guanyadors del Primer Premi literari Blaberura (nom primitiu d'Empúries). Segons les normes del concurs, els contes no podien superar els quatre folis i havien d'estar dedicats al tema d’«El ventilador». El jurat el formaven el periodista Josep M. Sòria, l'escriptor Pere Zarraluky Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí. Els guanyadors del concurs van ser: finalistes, Mariona Masferrer amb el seu relat titulat La lleganyaIno Coll amb L'Habitant; el guanyador del concurs va ser el nostre editor, Jaume Torrent, amb el conte titulat Don Perignon i albondigas amb curri.
            Hem arribat al final del recorregut introductori per les pàgines del sisè número d'Encesa Literària, tan sols ens queda la lectura de les breus semblances dels autors que han col·laborat a la revista.
            Som mentre vivim i som solament una vegada, en aquest trànsit de temps, hi ha persones, éssers humans, que deixen la petjada del que són o han estat. Conservem el seu testimoniatge en paraules, en obra d'art, en ciència o en qualsevol mitjà d'expressió que ens recordi la seva memòria, com hem fet en aquest número en evocar el record de Víctor Català. I, més encara, en donar a la llum les paraules de totes les dones que han col·laborat en aquesta llum encesa a l'Empordà i oberta al món.

              Juan Jesús Aznar

              Director d’Encesa Literària

 

Publicat
2ón semestre 2018
Mides
17,00 x 24,00 cm
N. Pàgines
164
Idioma
Català
Castellà
Enquadernació
PDF