La vida de les abelles

Maurice Maeterlinck dedica aquesta obra a les abelles, que coneix, estima i admira. A partir de l’experiència com a apicultor i de la lectura dels estudis publicats fins aleshores, en descriu la vida amb la mirada i l’estil d’un poeta.

Al llarg del llibre, magnificament traduït per Lourdes Godoy, seguim l’activitat d’un rusc amb el pas de les estacions: la construcció, l’organització del treball, el paper de la reina, de les obreres i dels mascles, la fecundació, el naixement de noves abelles, la producció de mel i l’eixamenada. Més de cent anys després de la primera publicació i amb traduccions a nombroses llengües, La vida de les abelles ha esdevingut un clàssic.

«Les abelles donen la mel i la cera aromàtica a l’home que les cuida; però el que potser val més que la mel i la cera és que elles atrauen la seva atenció sobre l’alegria del juny, que li fan tastar l’harmonia dels mesos més bonics, que tots els esdeveniments en què estan involucrades es relacionen amb els cels purs, amb la festa de les flors, amb les hores més felices de l’any. Elles són l’ànima de l’estiu, el rellotge dels minuts d’abundància, l’ala diligent dels perfums que brollen, la intel·ligència dels rajos que planen, el murmuri de les clarors que s’estremeixen, el cant de l’atmosfera que s’estira i es calma, i el seu vol és el signe visible, la nota convençuda i musical de les petites joies innombrables que neixen de la calor i viuen dins la llum. Elles fan comprendre la veu més íntima de les hores bones de la natura. Per a qui les ha conegudes, per a qui les ha estimades, un estiu sense abelles sembla tan malaurat i tan imperfecte com si no hi hagués ni ocells ni flors.»

Llegir fragment