A banda de la trista condició d'exiliat de guerra i víctima del nazisme, Josep Torres Tribó (1899-1941), mereix , sens dubte, un lloc destacat en la nostra memòria col·lectiva per la seva faceta d’intel·lectual i, molt especialment, de filòsof. Reeditar avui l’Elogi de la mentida, la seva única obra filosòfica —d’una força literària i originalitat poc comunes—, contribueix a la restitució de la memòria històrica i, també, a la recuperació d’un pensador català desconegut que indubtablement enriqueix el panorama intel·lectual del nostre país.
Es tracta d'un llibre poètic, escrit amb emoció, que lloa la superioritat de la mentida, la invenció i l’art per sobre de la veritat, la falsedat i el coneixement. Per dur a terme aquesta defensa, Torres Tribó usa les pròpies eines que pretén lloar intel·lectualment. No pas les del saber, sinó les de l’art. El seu llibre és una obra d’art filosòfica, no pas una filosofia sobre l’art. No és pas una estètica. Per defensar la mentida hauria estat incoherent utilitzar un llenguatge veritativofals. Ben al contrari, Torres Tribó va utilitzar el mateix llenguatge de l’art per defensar la superioritat intel·lectual de l’art. I en aconseguir-ho, conscientment o no, va obrir el camí per a una pràctica futura: la del cultiu de la filosofia com una bella art.