Yo maté a Leopoldo María Panero. Viaje a Guayaquil con el poeta

Henar Galán ens porta, a través de la ment pertorbada d’un poeta extraordinari, al centre d’una Feria del Libro de Guayaquil, celebrada en un context polític complex i canviant, on el poeta Leopoldo Maria Panero, a qui temen i admiren al mateix temps, és el protagonista. Realisme màgic en estat pur.
 
Era el mes d’octubre de 2010 quan l’autora, psicòloga de professió i poeta de vocació, s’embarca des del manicomi del Dr. Rafael Inglott a Las Palmas, en la titànica missió d’acompanyar —com a cuidadora, secretària, curadora i fedatària— a un home desmesurat amb un univers propi per a qui les convencions socials queden al marge, a un homenatge internacional a la seva persona i obra.
 
El relat d’aquell viatge ens mostra un poeta humà i íntim, un autor desmesurat en la seva creativitat, admirat i temut. Henar Galán en va tenir cura en els aspectes mèdics i es va convertir en la seva confident, a qui dictava poemes inèdits i amb qui mantenia converses d’alt nivell poètic.
 
Aquest és el relat d’aquell relació que finalitza amb la mort del poeta.

Llegir fragment