Tot humà, al néixer, és un aprenent de l’existir. I hi ha la possibilitat que un dia s’adoni de la seva llibertat estranya i de la seva total responsabilitat. Entre aquest néixer i aquesta possibilitat adulta, hi ha el viatge consciencial de l’ésser. Molts baixen a la primera parada. Alguns no surten de l’estació. Els pocs viatgen tota la vida.
El Tractat de la Ignorànica de JMa Uyà és una crònica detallada del particular viatge consciencial d’un poeta-pensador que, al llarg dels anys d’existència que li foren concedits, va adonant-se que el relat oficial dels professors, dels manuals, de la crítica no encaixen amb el que veu i sent. Un viatge que s’acaba amb l’evidència que al costat d’aquest mot “ignorància” -negació de tantes coses que es pretenien saber i passaven per ser saber- hi devia haver alguna cosa de positiva, neta, que obria una porta que no havíem vist, una porta que no hi pensàvem mai ni gens.