Alexandria, 1863-1933

K.P. Kavafis  és considerat unànimement per la crítica com el més gran dels poetes neogrecs. Fill d’una família benestant, arran de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familiar, dedicat a l’exportació de cotó, hagué d’emigrar a Liverpool i a Constantinoble, per retornar i establir-se de manera definitiva a Alexandria l’any 1885, on treballà, primer, de periodista i, més tard, d’escrivent al Servei d’Irrigacions, organisme dependent del Ministeri d’Obres Públiques sota jurisdicció anglesa.

Innovador en molts aspectes, els eixos principals de la seva poesia són una visió tràgica i desesperançada de la vida, la rememoració del passat grecoromà que, a la seva estimada Alexandria, s’esfondrava sense remei, i l’erotisme dels amors prohibits, gaudits sense miraments, en el marc d’una societat benpensant i puritana. Tota una colla de temes que descabdellà en la soledat de la seva cambra i en la sordidesa del seu despatx ministerial, espais que l’aboquen a la introspecció i a l’evocació històrica de temes i personatges que presenta com a referents vàlids per a l’home modern.

La seva influència en la poesia contemporània ha estat enorme, i podem rastrejar la seva presència en poetes catalans com ara Maria Àngels Anglada, Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Joan Margarit, Enric Sòria, Manuel Forcano o Jordi Julià, entre d’altres, a banda de les versions musicals que de poemes seus n’han fet els cantautors Lluís Llach i Josep Tero.