(Mura, 1932 – Barcelona, 1989)

Doctor en Clàssiques per la Universitat de Barcelona, Les arrels clàssiques de l’ateisme modern (1972).

Fou Director d’escoles d’Ensenyament Secundari i Batxillerat a Vilafranca del Penedès i a Barcelona (1960-1975), i Professor titular de Filosofia a la Universitat de Barcelona (1977).

Va ser el primer traductor de Diògenes Laerci, Vides dels Filòsofs (1988), al català, dels Sofistes, Fragments i Testimonis (1988), i també en versió castellana.

Dedicà estudis de filosofia i de literatura en publicacions diverses i, com a poeta, publicà Untatges (1973), Cançons de les zero hores (1975) i reculls encara inèdits com Salms de la captivitat (1972) i altres.