Camallera, 1966

Filla de Camallera, és de Bàscara i viu a Quart. Es llicencia en Filologia Clàssica i Catalana, i més tard finalitza els estudis de Música i de Logopèdia. Actualment treballa de professora a l’institut de Vilablareix. Escriu des de molt jove —tenia una columna al Setmanari de l’Alt Empordà— i té diversos relats en aplecs col·lectius. Esporàdicament col·labora a la premsa local: Revista de Girona, revista Alberes, Gavarres... 

És autora de les novel·les Com llunes de Saturn (2013), finalista del premi Just M. Casero 2010, i Rèquiem per a contrabaix, (2014), premi Ciutat de Mollerussa 2013. També ha publicat els reculls de contes Entrades exhaurides. Històries de desamor quotidià i altres psicopaties (2015) i El color de la pèrdua (2022), així com fragments del poemari El vespre que va morir la Jana, premi Carminis 2009. 

Li agrada recordar que el primer premi de poesia el va rebre a quinze anys, a la Cate de Figueres, de mans de Maria Àngels Anglada.