Barcelona, 1945

Va navegar durant catorze anys per la costa occidental d'Àfrica, costa oriental i occidental de Sud-amèrica i Amèrica del Nord, en aquest últim continent per les costes d'Alaska; també pel Pacífic Sud, al voltant de les illes de l'arxipèlag de les Tuamotu: Tahití, Bora Bora, Rahiatea, Huahine, Ranguiroa. Els seus últims anys en el mar els va passar a la companyia Marasia, amb línia regular a Sud-amèrica, Austràlia i l'Índia.

Durant la seva vida com marí compagina la seva feina a la mar amb la vocació literària: primer al teatre (ha estat finalista en diverses ocasions del Premi Nacional de Sitges i del Premio Lope de Vega de Madrid, entre d'altres) i més tard al camp de la narrativa.

De la seva producció literària destaquen Alejando Malaspina (1975, teatre), El cavaller de les illes del vent (1994), Els falcons del rei (1997), Caterina Bonestruch (2004), La Dama del frío (2006), El diablo del mar (2011) o La ruta de la dama blanca (2014).