Moscou, 1799 – St. Petersburg, 1837

A.S. Puixkin és considerat com el pare de les lletres russes, aquell qui va descriure i expressar per primera vegada d’una manera autèntica i profunda l’essència nacional russa.

Totes les seves obres –la poesia lírica, el teatre, el poema narratiu, el relat, la novel·la curta-, així com els temes tractats i els personatges, es van convertir en els models que van seguir i desenvolupar els grans autors clàssics del segle XIX.

Patí exili per causa d’unes poesies romàntiques de caire revolucionari, tot i que no va ser mai un activista polític. Però, de caràcter rebel, enamoradís, juganer i crític, fou un personatge incòmode per a les autoritats, que el vigilaren sempre de prop.

Arribat a la trentena, es casà amb una noia molt jove i bellíssima, que cridà l’atenció del tsar i d’un militar francès, Georges d’Anthès, que li feu la cort. La insistència de d’Anthès i les murmuracions dels cortesans van empènyer Puixkin a reptar-lo en duel, en el qual va ser ferit de mort.